Ho fa sota tres àlies, VC-118A, Mohlao, Multicast Dynamics, però tots estan interconnectats i relacionats, amb un enfocament modular de la creació i la interpretació musical, cosa que significa que un directe de breakbeat pot transformar-se fàcilment en un paisatge sònic abstracte reduint i modificant elements, jugant amb textures i reelaborant estructures.

Conegut pels obsessos de la música electrònica com una de les lluminàries de l’electro, en l’última dècada van Dijk ha destacat tant en format EP com LP. Els seus estats d’ànim melancòlics, d’una bellesa angoixant, i els seus grooves amplis i absorbents, estan tan reeixits que funcionen molt més enllà del context de club i han aparegut en segells de primera línia com Delsin, Frustrated Funk i Silent Season, entre altres. Entre ells destaquen la tensió entre els sons crus de les màquines i els pads eteris que es van explorar en Vaxna, el clàssic underground de VC-118A; l’àlbum Inside, aclamat per la crítica i inspirat en la realitat virtual i els mons aquàtics imaginats; Shift Register, realitzat en gran part a partir de jams de maquinari d’una sola presa amb un acabat instintiu i lo-fi; i el techno de combustió lenta del LP Landforms de Mohlao. La seva tetralogia d’àlbums Multicast Dynamics en Denovali també va traçar mons ambientals immersius de forma realment evasiva.

Els seus emocionants sets de techno gutural i descarnat, electro futurista o ambient catàrtic són enormement envolupants i sempre emotius, i li porten a bombar un set de festival en hora punta, a retorçar-te per dins amb una sessió íntima en un club acollidor o a tocar un set de paisatge sonor experimental en escenaris més suggeridors amb els seus propis visuals avantguardistes. Però faci el que faci, les experiències a la pista de ball rares vegades són tan envolupants i emotives com les que crea aquest artista polifacètic.