Després de traslladar-se a Londres per cursar un màster en disseny de moda a la Central St Martin’s, es va clavar de ple dins de l’escena dels clubs londinencs com a DJ, compaginant les seves carreres de disseny i música. A causa de la seva formació visual, Marco considera que el seu estil musical es construeix amb un enfocament estètic. A més de les influències clàssiques de l’acid house, el techno de Detroit i l’electro, s’ha inspirat profundament en sons abstractes: des del noise, l’industrial i la música concreta, fins al jazz espiritual, el minimalisme americà i el clàssic contemporani.

Després de guanyar reconeixement amb un parell d’EP, al gener de 2011, Marco va llançar el seu primer i veritablement trencador EP, The Vox Attitude, en el segell suec Vidd. El disc, que va rebre reaccions entusiastes i un ampli èxit a les llistes d’èxits, es va convertir en un clàssic imperible, que continua sonant molt fins al dia d’avui.

En 2012 va llançar el seu propi segell, EERIE rècords. Després d’uns quants EP d’èxit, a la fi de 2014 va sortir el seu primer LP, Visioni. El llançament, que mostrava audaçment el seu costat experimental, li va valer un reconeixement positiu tant dins com fora del circuit del techno. A l’àlbum li va seguir una productiva sèrie de reeixits singles (alguns dels quals, com “Sing Like a Bird”, es van convertir en clàssics atemporals) en segells com Clone, The Bunker NY, Time to Express i Semantica. El seu segon LP, Systhema, que li va valer un major reconeixement i va marcar una altra fita en la seva carrera, es va publicar en 2017 en el segell de Donato Dozzy i Neel, Spazio Disponibile, on va publicar altres tres EP.

Els seus últims esforços han donat lloc a un tercer LP complet, Cobalt Desert Oasis, que va sortir en 2021 en el segell novaiorquès Incienso, dirigit per Anthony Naples i Jenny Slattery. L’àlbum, que va ser rebut àmplia i positivament, “li situa més lluny que mai del ‘sòl’, operant en un món liminal d’ombres de tons nebulosos enfilats amb línies de percussió fermes però nervioses que fonamenten la seva característica visió còsmica” (Boomkat).

Marco Shuttle també s’ha forjat una sòlida reputació com a DJ durant aquests anys. Conegut pel seu enfocament molt eclèctic i experimental, així com pel seu flux narratiu i hipnòtic, s’ha establert com un selector molt fi i respectat (sobretot de vinils), fent aparicions regulars durant anys als clubs underground més importants de tot el món com Berghain, Fabric, Concrete, De School, Bassiani, i a festivals como Labyrinth, al Japó, Terraforma, Atonal i Movement, a Detroit, per nomenar alguns.

El seu estil cinematogràfic i atmosfèric també li han valgut el reconeixement fora del circuit electrònic/techno i, en 2018, un dels seus temes va ser triat com a partitura original per al curtmetratge “Bautismo”, de Mauro Vecchi, i va ser premiat com a “Millor partitura original” al “Roma Creative Contest”.