Encara que els seus sons són completament moderns, sintetitzats i amb una producció cristal·lina, continua atenent les profundes arrels de la saviesa i la mitologia perdudes que han sustentat la creativitat humana durant mil·lennis.

Per exemple, el nom del seu segell discogràfic Outis està pres ni més ni menys que de l’Odissea d’Homer (OYTIΣ, que significa literalment “ningú”, va ser el pseudònim que va utilitzar Odisseu per a tenir èxit en el seu infame engany al ciclop Polifem). Aquest nom no és només un títol enginyós per al segell de Sabatini, sinó que és un bon indicador del seu propi caràcter: en treballar dins de l’anònim desert elèctric del techno, Sabatini va contínuament més enllà de les expectatives, retornant els sentits a aquest món d’automatització i màquines, invocant ocasionalment els noms dels antics déus (Posidó) o deesses / muses (Mnemosyne) al llarg del camí.

A més dels treballs publicats en el segell Outis, Sabatini ha estat un element fiable en segells com Stroboscopic Artefacts, Elettronica Romana (on s’han publicat diversos treballs del seu duo Modern Heads al costat de Gianluca Meloni), Adam X’s Sonic Groove i Prologue. Els qui estiguin al corrent dels enfocaments d’aquests segells entendran la versatilitat que es necessita per gravar per a cadascun d’ells sense sacrificar el seu so “característic” en el procés.

En els últims anys, Sabatini ha publicat treballs sonors que es caracteritzen per sensacions de foscor palpitant (com l’EP ‘Small steps’ de 2011 en Sonic Groove), per efectes hipnòtics intensos i penetrants (com els dos EP ‘Daughters of Phorcys’, aclamats per la crítica, en Prologue, 2010) i, per descomptat, per l’aventura cinematogràfica de llarga durada Shaman’s Path (també publicada en Prologue, 2012). Aquest últim és un àlbum conceptual completament desenvolupat i dedicat a aquests guies musicalment capaços de portar-nos més enllà de la realitat objectiva cap a regnes més misteriosos, i és tan divers en els seus detalls sonors com la selva tropical ho és en les seves formes biològiques, entreteixint un tapís sonor de molts colors al voltant dels seus pacients i insistents ritmes trance.

No content amb aquest alt nivell d’eclecticisme inspirat, el nou LP ‘Omonimo’ de Sabatini demostra que és capaç d’un romanticisme sublim, presentant elegants col·laboracions amb el pianista de jazz Antonello Salis.

Parlant de col·laboracions, la cerca de Sabatini per un món sense limitacions creatives autoimposades li ha valgut un impressionant nombre de col·laboracions: de nou, l’equip de Modern Heads ha contribuït a ampliar el vocabulari del techno internacional, igual que els seus maridatges de producció i remescles d’artistes com Claudio PRC, Donato Dozzy, Giorgio Gigli, Shapednoise, Edit Select i Testi.

Quan tot s’ajunta, la carrera de Sabatini, encara en evolució, és com la descripció que fa Mircea Eliade de la música del xaman: “narrant viatges extàtics al cel i perillosos descensos a l’inframon”, i portant de tornada alguna cosa significativa i duradora de tots dos.